Els apòsits d'escuma es van introduir fa uns 25 anys. Normalment estan fets de poliuretà, tot i que també es va desenvolupar una escuma de silicona, i proporcionen un apòsit suau i absorbent per granular ferides de diferents etiologies i mides. També són permeables al gas-, proporcionen aïllament tèrmic i ajuden a mantenir un ambient humit de la ferida (Thomas, 1993). A diferència de les gases, els apòsits d'escuma no desprenen fibres ni partícules i, segons la seva formulació, es poden utilitzar en ferides amb exsudació lleugera, moderada o forta.
Escumes de poliuretà
Les escumes de poliuretà estan disponibles en una sèrie de formes diferents i una varietat de formes i mides, amb o sense vores adhesives (Morgan, 1999).
Fulles d'escuma
Estan formats per làmines d'escuma de poliuretà hidròfil de cèl·lules obertes-. Són permeables al gas i al vapor d'aigua, mentre que les seves superfícies exteriors romanen hidròfobes (Dale, 1997). Depenent de la
naturalesa i estat de la ferida i la quantitat d'exsudat, és possible que s'hagin de canviar qualsevol cosa des de dues vegades al dia fins a una vegada per setmana.
- Punt de pràctica
La manera com les làmines d'escuma absorbeixen la sang o l'exsudat varia segons la seva formulació. Un producte concret arrossega el líquid cap a una superfície-tractada amb calor i després l'escampa lateralment per la cara de l'apòsit. Això vol dir que, per evitar la maceració o les fuites, l'apòsit s'ha de sobreposar al llit de la ferida almenys 2-3 cm (Thomas, 1996).
Algunes làmines d'escuma es van recomanar originalment només per a la gestió de l'exsudat lleuger, però des de llavors s'ha produït una versió més absorbent que és adequada per a ferides amb exsudació moderada a forta (Banks et al, 1997).
Apòsits d'escuma-film
Aquests tenen tres components: una xarxa de poliuretà de baixa -adherència que entra en contacte amb la ferida i està dissenyada per prevenir o reduir l'adhesió, una capa central d'escuma de poliuretà hidròfila i un suport de pel·lícula de poliuretà que bloqueja el pas de l'exsudat (Dale, 1997).
Són molt absorbents, sovint es poden deixar a la ferida durant diversos dies i es poden utilitzar en ferides amb gran exsudació sense por a la maceració (Thomas, 1996).
Membranes de poliuretà
Aquests consisteixen en una fina làmina microporosa d'escuma de poliuretà que s'ha recobert amb un adhesiu hidròfil i unida a un suport de pel·lícula de poliuretà. Són altament permeables al vapor d'humitat i la seva permeabilitat s'adapta segons la quantitat d'exsudat produït.
No obstant això, tenen una capacitat d'absorció limitada i, per tant, només són adequats per a ferides lleugerament exudades.
Aquests apòsits s'han de canviar quan l'exsudat sigui visible a 1 cm de la vora de l'apòsit o al cap de cinc a set dies, depenent del tipus de ferida.
Els apòsits d'escuma tenen moltes composicions i estructures diferents, de manera que es poden utilitzar en una varietat de ferides, com ara úlceres de cames, ferides traumàtiques, cremades lleus, llocs donants, ferides malignes i ferides de cavitat. No són adequats per a ferides necròtiques seques, però es poden utilitzar juntament amb un agent desbridant. Per exemple, amb un hidrogel per afavorir l'autòlisi (Thomas, 1993).
